Gabi Ochoa és dramaturg, guionista, director, gestor cultural i professor de Literatura Dramàtica i Dramatúrgia a l'Escola de l'Actor.
Després del seu pas pel Teatre Escalante, on ha sigut Director Artístic durant uns mesos, ara torna a la seua faceta de creador amb “Hamila”, una obra que busca explicar el dol a la infància des de l'escenari i que es podrà veure els dies 5, 6 i 7 de març en el Teatre El Musical.
Com sorgeix la idea de "Hamila”?
Amb els xiquets hi ha un tema molt delicat que tractar: la mort dels sers estimats. La mort per a ells és un encaix de difícil, i per als majors un tema tabú que no sabem tractar amb ells. A través de la història d'una xiqueta àrab, Hamila, i de contar la història a través d'aquelles persones a les quals no li han donat veu, volia veure com era el viatge d'aquella xiqueta per a acceptar la realitat sense la seua àvia. Com assumeix un xiquet la pèrdua? Intentem protegir-los de la mort? Esta era la pregunta clau quan arranca la història.
És un d'aquells muntatges teatrals que agraden tant als xiquets com als seus pares?
Espere que sí. Òbviament hi ha idees, moments que els adults entendran millor que els xiquets, encara que mai cal menysprear la mirada infantil que és verge i potentíssima. Són clars i directes per a parlar d'uns certs temes que els pares tenim, a priori, com tabús. Sóc pare d'un xiquet de 6 anys i tots els dies el meu fill em sorprén amb raonaments profunds.
A més de produir l'obra, també t'encarregues de signar la dramatúrgia…
L'obra naix arran de les ajudes Carlota Soldevilaque el Teatre Lliure va donar la primavera passada per a escriptura de textos. Vaig tindre la sort que els va agradar molt el projecte.
A partir d'ací, ens plantegem el meu soci Ferran Benavent i jo, portar-la a escena. Ferran portava molt de temps insistint-me que escriguera per a públic infantil. Ell ha treballat molt en este àmbit i sap el difícil i gratificant que és l'espectador xiquet. També es va ajuntar que, provisionalment, vaig programar la temporada 20-21 del Teatre Escalante, dedicat exclusivament a la infància i joventut, i això em va donar una perspectiva sobre la matèria, alguna cosa que ja portava desenvolupant perquè amb el meu fill solc anar al teatre des que té 2 anys. Tot això va fer que ens llançàrem a la producció. Després va arribar l'ajuda a residència de Graners de creació per a 2021 i el suport de l'Ajuntament de València, IVC i el Teatre El Musical als quals hem d'agrair el seu esforç i lliurament amb el projecte i la residència.
Elisa Matallín i Juanma Picazo són els actors o manipuladors... vas pensar en ells des del principi?
Quan parlem en la companyia d'amb quins actors treballaríem teníem clar que havien de ser actors-manipuladors. Coneixíem el treball d'Elisa com a titellaire i ens encaixava perfectament. A més el seu univers i manera d'enfocar el procés, que parteix de l'emocional, és molt fructífer i té una sensibilitat i uns referents molt potents. En el cas de Juanma va ser una proposta de Ferran, perquè no ens coneixíem, però va donar la casualitat que els dos som del mateix barri (Malilla) i del mateix col·le (Mateu Cámara). Per a mi està sent un plaer perquè Juanma ha treballat molts en manipulació de tota mena (objectes, titelles de diversa índole) i aporta a l'escena una delicadesa en la partitura de moviment (alguna cosa que jo desconeixia) que ajuda al procés. Al ser el meu primer muntatge amb titelles em recolze molt en ells. I els agraïsc molt que ho estan donant tot.
Com va reaccionar el públic en el primer passe de presentació?
Perquè va ser un descobriment. Per restricció vam haver de fer unes primeres passades amb poc aforament i els vam fer en dos grups: un amb els xiquets i després amb adults. El primer amb els xiquets van funcionar molt bé alguns mecanismes en els quals tenien dubtes i van entrar de seguida. Amb els adults és més racional i ja va ser una passada més complexa, però la sensació va ser bona i ens va vindre molt bé per a les següents bitles que tenim els dies 5, 6 i 7 de març en el Teatre El Musical. Espere que pugueu vindre! (https://tem.servientradas.com/espectaculo/1/hamila-republica-del-lapiz)
Parlem ara de tu. Després de la teua experiència com a gestor cultural, ara tornes a crear…
Porte uns 10 anys alternant la gestió amb la creació. Des de 2011, quan vam tornar de Buenos Aires vaig posar en marxa Creador.es i posteriorment VLC Pitch Fòrum. Era un treball en gestió privada que va sumant a poc a poc. L'any passat vaig passar per la gestió pública en un projecte que admire, Teatre Escalante, i va ser molt reconfortant treballar amb l'equip de Diputació de València, al qual agraïsc infinit el lliurament i el treball fet en una època complicada, ja que em va agafar com a gestor la pandèmia pel mig. I encara que tots han sigut excel·lents companys no vull oblidar-me de Sílvia Cerdà, que portava escolars i que lamentablement va faltar enguany. De Sílvia vaig aprendre moltíssim en el treball amb els col·les.
I la volta a la creació va vindre amb dos projectes seguits que van ser Operació Elefteria, una ficció sonora produïda per IVC i À Punt media (https://apuntmedia.es/va/a-la-carta/programes/escoltat-en-la-radio/operacio-elefteria/09102020-operacio-elefteria) y Hamila.
I tornes a ser professor de la nostra escola... com veus a les noves generacions d'actors i actrius?
Els veig a través d'una màscara hahahah!. És molt curiós perquè m'està passant (crec que algun altre professor també) que no ens hem fet amb els seus noms o els confonc, perquè hi ha part de la seua informació visual que desconec. La distància, la màscara, etc, ha creat una sensació estranya, encara que ens hem acostumat a això, només espere que el pròxim curs puguem anar sense màscara i els puga veure en la seua plenitud.
Però, per contestar-te a la pregunta: enguany tenim 2 primers, i m'he trobat 2 cursos molt treballadors, amb gent molt entusiasmada (malgrat l'època) i amb ganes d'aprendre. Solen anar al teatre, són curiosos, atents,… Esta pandèmia, que sobretot els afecta molt perquè han canviat la seua manera de relacionar-se, serà un abans i un després en les seues vides, però crec que s'estan fent fortes i estic convençut que eixiran una bona pedrera d'actors/actrius.
Explica'ns... plans de futur que ens pugues avançar?
Poc vos puc avançar, perquè tinc alguns projectes amb la clàssica “clàusula de confidencialitat”. En tot cas, sí que estem treballant en 2 projectes actualment des de la república del llapis: un és “Hamila” que estrenem el 5 de març i l'altre és el documental per a À Punt Media sobre “Operació Elefteria”. Va funcionar tan bé la ficció sonora que la tele ens ha demanat el documental i anteriorment estem ja treballant en la preproducció. Som més o menys el mateix equip anterior: treballe els continguts amb Carlos Aimeur, codirigit amb Pau Martínez, que ja ho hem fet moltes vegades, i en la producció executiva Ferran Benavent, a més de moltes més gent en el procés.