La nostra exalumna Arantxa Cortés (promoció 2016-2020) ha resultat guanyadora del 28é Premi de Teatre Ciutat de Castelló amb la seua obra “Els diumenges són dies de descans”, en la que aborda la problemàtica del despoblament. Este matí ens hem reunit amb ella per a saber un poc més d'este text i dels seus projectes actuals.
Qui és Arantxa Cortés?
Això mateix em pregunte jo.
Com naix la idea de “Els diumenges són dies de descans”?
“Els diumenges són dies de descans” naix d'un monòleg escrit durant un curs de Paco Zarzoso en el que parlava del ritual de fer un café. En un fragment d'eixe monòleg comparava el ritual del café amb els rituals que hi ha en les famílies. Vaig rescatar eixa part i vaig començar a jugar amb el gènere de l’autoficció.
En el text s'aborda la problemàtica del despoblament, de l'Espanya buidada… És un tema que et toca de prop?
Moltíssim. Jo sóc de Chella (un poble d'uns 2500 habitants), de la comarca de La Canal. Jo mateixa, com la majoria de jóvens de la meua comarca, he patit el que és l'èxode rural. Sumant-se a eixa problemàtica, en el text s'aborda una altra que actualment està afectant moltíssims pobles de l'estat espanyol. Però no vos vull fer spoiler jajaja.
És el teu primer text? T'agradaria continuar explorant el camp de l’escriptura?
L’escritura m'ha acompanyat durant tota la meua vida. Però sí, es podria dir que és la meua primera peça llarga i acabada. Ara mateix estic finalitzant una segona peça un poc més íntima, que tant de bo puga mostrar prompte.
Des que has eixit de l'escola (i ja estant en ella) no has parat de treballar... T'apliques a tu mateixa això de que “els diumenges són per a descansar”?
Uffff jajajaja durant moltíssim temps no ho he fet. Amb la nostra professió és molt difícil, ja que normalment els diumenges a la vesprada tenim bolos, i si no estem pensant en ajudes, idees, gestions burocràtiques... És MOLT difícil desconnectar. No se'm dóna molt bé això de descansar, encara que estic aprenent a fer-ho.
On podem veure't pròximament?
Doncs en la meua realitat més pròxima en molt poquet tornem amb Xafar la Gespa en el Parc Central; després me'n vaig a Xile amb la companyia A Tiro Hecho. En tornar la meua idea és posar en peu este text.
Què li demanes al futur?
Salut, salut, salut i salut.