“L’àvia i el foraster” és una deliciosa comèdia valenciana dirigida per Sergi Miralles, actual professor de cinema en els Estudis Professionals de l'escola. Plena d'humor, tendresa i d'eixos ingredients tan necessaris en els nostres dies i amb un repartiment encapçalat per Carles Francino, Neus Agulló, Kandar Mehta, Empar Ferrer, Aida Bellman i María Maroto (antiga alumna ESAC).
Teresa, la costurera del poble, rep una proposta especial de Samir, el pakistanés de la fruiteria, que en realitat era sastre al seu país.
Què o qui et va inspirar el guió de la pel·lícula?
Tot naix d’una anècdota familiar. Un tio meu te una botiga de roba, i es va quedar sense la persona que li feia els arreglos i va descobrir que el paquistanès de la fruiteria de baix seu en realitat era sastre. Decidiren començar a col·laborar, però havien de fer-ho en secret per por al que diran. Aquella anècdota, que mostrava un clar cas de xenofòbia quotidiana, aquesta que tots practiquem i patim sense adonar-nos, ens va servir com a punt de partida per crear aquesta historia. També aprofitarem per fer un homenatge a les meues dos àvies. Elles, com totes les de la seua generació, foren costureres i en casa ens ho feien tot. A més, la mare de mon pare fou migrant, i ens servia per lligar tot. Teresa és la mescla perfecta d’elles dos.
Com vas triar al modista? És un actor professional? Vas fer càsting?
A Kandarp Mehta el trobarem després d’un càsting. Ell sempre ha estat interessat en la interpretació. Ja en la India va participar en diverses obres de teatre, però la seua vida professional ha anat per un altre costat. És doctor en economía, especialitzat en creativitat aplicada. Ell sempre diu que el personatge de Samir és un modisto que treballa de fruiter així com ell és un actor que treballa d’economista.
Es notava en el rodatge la bona química entre els personatges com després es reflectia en pantalla?
Des del principi voliem gaudir del procés. Per a nosaltres és molt important, creiem que això influeix en el resultat final. A l’hora de fer el cast buscavem actors que encaixaren en els papers, però també que encaixaren amb nosaltres. Era la meua primera peli i jo necessitava tenir afinitat amb ells. Això, i les ganes de repetir amb companyes i companys amb que havíem compartit curts i series previes, va fer que ens sentirem com a casa. L’ambient en el rodatge fou inmillorable en tots els sentits.
Va ser intencionat que comptàreu amb dos tipus de forasters: el que ve de fora i el forà que viu fora?
Quan començarem a construir aquesta història pensarem en tres fases de forasters: els que venen, els que s’hanaren i ja han tornat i els que van marxar fa poc i estan en una fase en la que no saben si quedar-se o tornar. Això ens permetia tractar la xenofobia vista desde primera persona i poder tractar molts temes que ens interessaven i que ajuden a completar els personatges.
Hi ha alguna anècdota del rodatge que recordes amb especial carinyo?
Anécdotes hi han moltes, però destacar el bon ambient i la familiaritat de tot l’equip, des de tècnics fins a actors i, sobre tot, la relació que tinguerem amb els habitants del poble. Crec que, d’una manera o un altra, tots els que participaren en la peli han fet un vincle amb Algar de Palància.
I, explica'ns… Algun projecte nou a la vista?
Sempre estem amb diverses idees al cap, sembrant histories i treballant per a que creixen. Mai saps quin serà el que finalment acabarà germinant.
Podeu trobar “L’avia i el foraster” en diverses plataformes digitals, però recomanem que la busqueu en valencià.