Per si encara hi ha algú que no et situa… Qui és Toni Agustí?
Jo. Una persona.
Espectacles teatrals, peces breus per a Russafa Escènica, cinema, televisió, actor, director… Què et queda per fer? Què t'agradaria fer que no hages fet encara?
Perquè m'agradaria dirigir una peça de dansa. En moltes de les meues obres el treball amb el cos és molt important però mai he posat el focus absolut en això. I crec que m'agradaria. A més em sent capacitat com a director o creador per a comptar “alguna cosa” únicament a través dels cossos.
Enguany vam poder gaudir de “Senyoreta Júlia” en el Teatre Micalet. Una proposta atrevida, valenta i directa. El personatge de Cristina, el canvi radical de la primera a la segona part… Què ens pots comptar d'esta nova adaptació?
Ha sigut molt interessant abordar este text del repertori universal. Treballar de nou amb Eva, imaginar possibilitats i jugar amb elles. No era fàcil, a priori. És una història amb moltes connotacions socials, polítiques i filosòfiques. I ficar-te ací sempre és arriscat perquè d'alguna manera has de posicionar-te. En el nostre cas ha predominat, com sempre, allò metateatral, eixe recurs que ens permet jugar amb tots els elements de la ficció.
I, d'altra banda, damunt de les taules amb “Estimats pares”. Quins aspectes valores del Toni director i del Toni actor? De quina manera s'aporten coses l'u a l'altre?
Jo necessite combinar els dos treballs. Si no m'avorrisc. No podria ser sol actor o solo director. Crec que actuar em dona moltes claus per a dirigir. Intent dirigir als interpretes com a mi m'agradaria que ho feren amb mi.
Quin record conserves del teu pas per l'escola?
Bonic. Apassionant. Col·lagen.
Des que vas acabar la teua formació a l'Escola de l'Actor en quin ha canviat la teua visió de la professió?
Perquè ara soc més conscient de la importància de l'esforç. De la repetició. De l'assaig/ error. També valore molt més “el procés” com a part fonamental del resultat.
On podem tornar a vore’t?
Faré un monòleg. Com a actor. És un nou projecte personal. Torne als bars. De debò.
Què li demanes al futur?
Continuar rient.