Fernando Soler és actor, professor, director, creador i ara també distribuïdor teatral. No hi ha pal que se li resistisca i és que l'objectiu és diversificar-se per a treballar sempre dins del teatre.
Des que es formara a l'Escola de l'Actor (Promoció Art Dramàtic 2009 – 2013) no ha parat de buscar oportunitats en el sector i és que com ell mateix diu cal aprofitar tots els trens que et proposa la professió i no esperar que sone el telèfon, que no sona quasi mai.
Ara, a través de Triapasón Producciones, ofereix a companyies teatrals amb les quals està vinculat artísticament, distribuir els seus espectacles. La pandèmia ho ha complicat tot més si cap, però per a Fernando cada espectacle programat és una batalla guanyada.
Què és Triapasón?
Triapasón és una empresa de producció de teatre, especialitzada en el teatre musical, però que també dóna serveis de distribució a altres companyies amb les quals ens uneix algun vincle artístic. És una aventura d'un equip que s'ha tirat a la piscina empresarial amb ganes de créixer i fer arribar el seu treball als escenaris.
Com sorgeix la idea de muntar esta empresa?
Les “potes” de Triapasón som Diego Alamar, Sara Lliso, Agus Casanova i jo. Junts portàvem uns anys gestionant la companyia Octàmbuli des de l'associació cultural, però ja es quedava una mica xicotet este sistema i volíem fer un pas cap a la professionalitat. Operar com a empresa t'obri moltes més portes i et posiciona molt millor en el mercat. I així comencem amb la producció del nostre primer espectacle Sobrepassades. Al gener si la pandèmia no ho haguera impedit hauríem estrenat la segona, Frau D, però esperem fer-ho a la primavera i aprofitar totes les ganes que tenim i té el públic de tornar al teatre amb tranquil·litat.
D'altra banda, iniciem també el treball de distribuir els nostres propis espectacles i aquells en els quals estem involucrats artísticament, com són les produccions d’ Octàmbuli, Caterva Teatre o Llevant EnsembleRecentment, i de manera molt excepcional, hem afegit al catàleg diversos espectacles de la companyia Hongaresa. Jo he treballat diverses vegades amb Paco Zarzoso i hi ha una relació de confiança que ha desembocat en esta relació professional de l'esperem que sorgisquen molt bones notícies, com ja succeeix amb L’home bo de Caterva Teatre, que està funcionant molt bé.
Com ajudeu a les companyies que us confien els seus espectacles?
Tenim un sistema, que va creixent i perfeccionant-se a poc a poc, perquè encara som molt joves en este aspecte i estem aprenent sobre la marxa. En primer lloc generem tota una imatge comercial de l'espectacle per a fer-li-la arribar als tècnics de cultura i programadors de teatre que puguen estar interessats i a partir d'ací, entaulem la negociació fins que es fixa una data per a les funcions.
Al final no té major secret que vendre i vendre bé. Sí que és cert que tenim el plus afegit que estem molt involucrats en els espectacles que embenem i això fa que no siga un treball comercial a l'ús. Cada oportunitat que es veja un espectacle del nostre catàleg és un teatre és una batalla guanyada, per a la companyia, l'empresa i sobretot l'equip de formem junts.
Està sent complicat trobar lloc per als muntatges en plena pandèmia?
Tristament sí, molt. Sobretot per la incertesa. Una funció se sol tancar amb molt de temps d'anticipació i això normalment et sol donar un marge d'organització bastant còmode. En la situació que estem vivint tot això ha desaparegut.
Es continuen tancant “bolos” i les oficines continuen obertes, però els teatres no sempre, desgraciadament en qualsevol moment pot tancar un teatre i si t'enxampa programat, la funció amb sort es canvia de data, però a vegades es cancel·la. I això genera una inestabilitat molt gran. De totes maneres estem vivint una situació que canvia de setmana en setmana i mai saps que et trobaràs. Cada teatre està gestionant la pandèmia com millor pot i és molt complicat.
Actor, professor, director i ara també eres distribuïdor...
I creador, regidor, tècnic de llums, maquinista, transportista, etc… i fins planxe el vestuari. Però puc dir que tot el que faig està dins del teatre que és el meu principal objectiu. Esta professió a vegades és molt més que un treball i eixa implicació emocional, sumada a la falta d'oportunitat i dificultat del mercat laboral actoral, et porta a diversificar. I tantes coses que fer en el teatre que no te les acabes mai.
Supose i espere, que el temps em vaja posant en algun lloc més concret dins de la professió encara que sé que hi ha coses que, si puc mai deixaré de fer, com actuar, dirigir i fer classe que m'apassiona compartir la meua professió amb les noves generacions o fins i tot amb el món amateur, que és amor pur al teatre i en èpoques dures et recarrega les piles una barbaritat.
I és que formar-se en Art Dramàtic obri un ventall més ampli del que sembla, no és així?
La formació és importantíssima, sobretot per a prendre consciència del gran que és això i saber que fan tots els professionals que intervenen en una funció. Això és un treball d'equip. Cal saber de tot, i l'escola és només el principi, això sí, és on s'assenten les bases de tot. Després està la vida professional on comences a veure altres mètodes, formes de treball diferents i realment mai deixes de formar-te i continuar estudiant. Si a això li sumes pujar-te a tots els trens que et proposa la professió acabes diversificant i fent una mica de tot fins que trobes el teu lloc. Formació continua i experiència és la clau. I sobretot obrir el teu propi camí, no esperar que sone el telèfon, que no sona quasi mai.
Però a més del projecte empresarial de Triapasón tens en marxa altres com a actor...
Seguisc amb la gira de l' Home bo de Caterva, que ens està donant moltes alegries. Si tot va bé a la primavera estrenaré Frau D, on també estic en escena i estem esperant l'estrena oficial de La Benvinguda de Pablo Peris, una pel·lícula meravellosa que vam rodar l'any passat, vam poder veure una preestrena en la Mostra del Mediterràni però que en breu es podrà veure en cinemes i em tinc moltes ganes. I a part d'això hi ha un parell de projectes que s'estan gestant però dels quals millor no parlar, per si de cas.