Va acabar els seus estudis professionals en l'escola en 2015 i des de llavors no ha deixat de treballar en teatre i en audiovisual. Hui parlem amb Lucía Poveda.
Començarem per allò més difícil... Qui és Lucía Poveda?
Lucía Poveda es una actriz valenciana de 29 años que, aunque le queda mucho aprendizaje por delante, ya hace bastante que empezó en esta carrera. Es una persona que vive casi todo en la vida con intensidad (intensita) y así entiende también su trabajo. La chica que empezó en la Escuela del Actor hace ya diez años con muchas ganas de aprender y hacer locuras sigue ahí… incluso más. Más ganas de trabajar, de hacer sus propios proyectos y de otres en quienes crea. De vivir y aprender de este oficio que ama y de todes les profesionales que lo rodean.
La temporada passada vas poder formar part del muntatge “Tirant”, coproducció de l'IVC i CNTC, en el paper de Carmesina. Què recordes d'esta experiència?
A nivell teatral, “Tirant” ha sigut una de les experiències més importants de la meua carrera. Va ser el meu primer personatge protagonista en l'IVC. Vaig aprendre moltíssim de la professió i també vaig aprendre molt a nivell personal.
Vam estar quasi tres anys de gira per València. També a Madrid, en la Sala Tirso de Molina del Teatre de la Comèdia, i més tard vam anar a Almagro. Va ser una experiència molt completa per la família que varem crear estant tant de temps i a més amb la pandèmia pel mig. De fet, el cap de setmana anterior al confinament, anàvem al Teatre Principal de Mallorca. Els tècnics i l'escenografia ja estaven allí. Es va cancel·lar tot quan ens confinaren... però vam poder anar un any després.
Sempre vaig a recordar-ho amb molt agraïment. Treballar amb Eva Zapico com a directora, amb Iñaki Moral, Charo Gil-Mascarell, Ximo Olcina, María Poquet, Paula Llorens... i totes les meues companyes de repartiment va ser meravellós.
També vam poder veure't participant en les lectures de les Ínsules Dramatàries formant part del muntatge “Indústria”, de Xavi Puchades. Va ser difícil treballar amb el text en la mà?
“Indústria” també va ser molt especial. Acabàvem d'eixir del confinament i hi havia molta incertesa respecte al treball i a la vida en general. Inclús hi havia moltíssimes restriccions. També restriccions en els teatres, clar. I poder treballar amb un equipàs com el d’“Indústria” va ser un regal. I crec que això ho sentíem tot l'equip. A més va ser molt especial al ser un projecte tan express, ja que va ser una setmana d'assajos i una única lectura en el Rialto. El text de Xavi Puchades és molt bell, ple de poesia. Però també molt complex per allò del que tracta i pel tipus de personatges, que estan al límit en molts sentits. Vam tindre la sort que la lectura la dirigira Carles Sanjaime que va saber conduir tots els personatges just per on havien d’anar.
I ara al desembre tornem a la lectura però, esta vegada, per a fer la versió gravada del text dirigida per Kika Garcelán... I no puc estar més contenta de que estiga Kika al comandament!
A hores d'ara continues fent bolos amb “Els Villalonga”, de l’Horta Teatre, dirigida pel nostre cap d'estudis Carles Sanjaime... Què pots comptar-nos del teu personatge i d'este muntatge? Com és treballar sota la direcció de Carles Sanjaime, a qui ja vas tindre com a professor?
Tinc moltes ganes de tornar a l'escenari amb Bruno i Alfred. Per incompatibilitat d'horaris haurem d'esperar per ara però, si tot va bé, tornarem a partir de finals de gener de 2022.
“Els Villalonga” és una obra de tres personatges, estructurada en tres actes. Cada acte dura menys que l'anterior, per la qual cosa l'obra es va accelerant. Això li dóna ritme, sorprén i divertix el públic perquè li dóna més bogeria i comèdia. Anna, el personatge que interprete en “Els Villalonga” és una dona jove intel·ligent, prou cabuda amb les seues idees i la seua pròpia visió de les coses. Pareix que té tot prou clar a nivell ideològic i social. La primera vegada que apareix ella esta embarassada de cinc mesos i es presenta com una dona molt alegre amb la seua parella, Pau (Bruno Tamarit) i molt resolta amb les seues idees. El problema ve quan en l'obra han de prendre una decisió important sobre si seguir amb el model de vida en què creuen o canviar a un altre.
Treballar amb Carles ha sigut un somni sincerament. És un dels meus referents a València. És intel·ligent, et deixa moltíssima llibertat... però al mateix temps no et sents perduda. És un director just. I sap veure què és el millor per al personatge, què és el millor per a l'interpret i també per al global de l'obra i ho fa com qui no vol la cosa, en un equilibre perfecte.
Fa deu anys entraves en l'Escola de l’Actor… En què ha canviat la teua visió de la professió d’actriu?
En moltes coses, clar. La part de joc, d'atrevir-se, de deixar-te veure i disfrutar continua sent la mateixa que quan vaig començar en l'Escola de l'Actor. Però en aquell moment no coneixia tant com funcionava l'ofici. Anar descobrint-ho és molt especial. Implica consciència i implicació. És una professió amb una llibertat d'expressió molt gran entre els compañeres i en els processos creatius. I això és meravellós.
En cine has pogut treballar amb Icíar Bollain, Cesc Gay... Et sents còmoda en l’audiovisual? Què t'aporta respecte al teatre?
Sincerament, m'he sentit comodíssima en el que he pogut fer fins ara. Em pareix molt divertit. Els equips dins de l'audiovisual són molt més grans en general. Moltes persones fent diferents funcions al mateix temps, amb terminis més curts, i todes amb un mateix objectiu. Sent que no hi ha tant marge per a l'error o el dubte com en el teatre, on els processos d'assajos es poden dilatar més. Però, encara que són mitjans distints, crec que no hi ha tanta diferència a l'hora d'interpretar. Només has d'estar ací, amb la teua companya. Si tens la sort de tindre una gran professional davant ja tens quasi tot fet. I després el procés de muntatge del cine ja no depén de tu, com resultat final. I això et lleva una responsabilitat també com interprete. El teatre m'encanta i és on tinc més experiència encara que m'agradaria continuar explorant el cine.
On podem tornar a vore’t?
A finals de Gener començara la gira dels Villalonga.
Què li demanes al futur?
Buf. Jo li demane moltes coses. Sóc molt exigent amb mi mateixa. Però crec que això està bé. En general li demane poder seguir dedicant-me a açò. Poder traure els meus propis projectes avant i projectes d'altres artistes que confien en la meua manera de fer, aprenent sempre. Ame la meua professió perquè esta lligada a una cosa tan personal i tan íntima que m'inspira. Em dóna alegria. És un espai de llibertat i m'ensenya molt.